TOTS SOM ÚNICS I LA MÚSICA ENS UNEIX

OFICINA DE DEFENSA DELS DRETS DEL MENOR

Tots podem contactar amb l'oficina de defensa dels drets del menor. Entre d'altres funcions es dediquen a:
-Assegurar-se de que les administracions públiques respecten els drets dels menors.
-Tramitar queixes sobre situacions d'amenaça dels drets dels menors.
-Aplicar les normatives sobre els drets dels menors.
-Planificar les matèries que afectin els drets dels menors

Per contactar amb ells:
Telèfon: línea d'atenció a la infància i l'adolescència 24h
116 111

Web:
 http://www.defensadelmenor.net
oficina@defensadelmenor.net

Xarxes socials: 
http://facebook.com/defensadelmenor
http://twitter.com/defensadelmenor

EXEMPLES PEL CONCURS FOTOGRÀFIC DEL SEGON TRIMESTRE

Només són exemples, les fotos d'internet no poden participar al concurs

Una niña crea un “banco de la amistad” contra el acoso escolar

JO SÓC EL TEU AMIC

www.fundipau.org/concurs/lang/es/2011/02/evolucion

No hay nadie como tú (Calle 13)

El meu nom és FJV, som un jove de 13 anys, i avui he obert els ulls pensant que som diferent, conscient de que som únic.

Mai hi haurà ningú igual que jo, amb les mateixes qualitats i defectes, amb els mateixos pares, amb el mateix cos, ningú tindrà la meva història, ningú repetirà els meus moviments.

I ara sé que tu també ets únic, irrepetible, diferent a tots, ningú serà igual, igual que tu. Ets una persona amb els teus sentiments i emocions particulars.

I m’agrada que sigui així, que tots siguem especials, diferents i inimitables. Però sé que ens haurem de respectar, que tu m’has d’acceptar així com som i jo acceptar-te tal com ets.

Ens ajudarem i aconsellarem, però mai oblidarem que cadascú té dret a ser ell mateix.

Estic content de ser en FJV i no vull ser ningú altre, ni en Rafa Nadal, ni en Messi, ni en David Bisbal... I vull que tu siguis tu, un amic únic.

Per sort tots som diferents en el caràcter, en les idees, en el nostre aspecte físic...
Creus que a vegades, la nostra societat és massa exigent en la bellesa física? en l'aspecte exterior? en el cos ideal?... És en realitat una pressió per vendre dietes, cremes, cirugies, pastilles...? Què opines d'aquest vídeo?

SI ELS TEUS PARES DECIDEIXEN SEPARAR-SE

Si els teus pares decideixen separar-se el primer que pots fer per a ells i per a tu mateix és acceptar-ho, és una decisió de dos adults, un tema de parella, tu no ets el responsable, ni molt manco, el culpable.

Presenciar la separació dels pares és dolorós, sigui com sigui la situació, però et donam alguns consells que ben segur t'ajudaran.

No t'enfrontis tot sol als teus sentiments, cerca algú amb qui parlar, pot ser un familiar o un professor, contar amb un amic que ja hagi passat per aquesta experiència et pot recolzar.

Si et preocupa com la ruptura pot afectar la teva vida, no et guardis les inquietuds.

Troba un moment per contar als teus pares el que en penses.

Encara que et sembli que estan molt ocupats, és molt millor compartir les teves preocupacions que deixar augmentar l'angoixa.

La vida segueix, no posis la teva rutina en “pausa” mentre els teus pares es separen. Si mantens les teves activitats habituals, et serà més fàcil afrontar la nova situació. Fer esport i divertir-te amb els amics, també t'ajudarà a alliberar la tensió que dus a dins acumulada.

Els teus pares et continuaran estimant igual a tu, junts o separats, això no canviarà. Si el teu pare i la teva mare participen en la teva educació, continuaran fent-ho després de la separació. Per sort, la majoria dels pares intenten que el procés de separació sigui el més fàcil possible i desitgen que t'hi adaptis de forma ràpida i senzilla. Quasi sempre opten per una custòdia compartida, és a dir, repartir uns dies de la setmana entre tots dos i continuar decidint conjuntament els temes importants de la teva vida com la salut, els estudis, les activitats extraescolars...

Tindràs més temps per estar només amb el teu pare uns dies i amb la teva mare els altres i la relació serà diferent, t'hi acostumaràs aviat i ells també.

Si la ruptura suposa canviar de casa, de ciutat i d'institut, demana als teus pares que t'ho comuniquin amb temps i sinceritat per tu també fer-te a l'idea i organitzar les teves coses.

A vegades quan el pare i la mare realment volen separar-se se senten, després de fer-ho, més tranquils. D'altres, sofreixen sentiments de tristesa molt profunda, abandonament i desesperació. Si vius amb un pare o una mare molt enfadat o deprimit, pot ser una càrrega molt difícil de suportar, no ho afrontis tot sol, ell o ella necessitarà ajuda professional, comenta-ho amb un adult que conegui la situació per què contacti amb una organització especialitzada.

Potser descobreixis que el teu pare o la teva mare et necessita més que mai, però a vegades els adults s'acosten als seus fills com si fossin amics a qui comunicar els problemes i queixes. Potser tinguis la maduresa suficient, la paciència o el carinyo per donar-li una forta abraçada. Però si la exigència és massa forta i també sofreixes tu, no tinguis por a dir clarament que no estàs preparat, no ets el millor confident i cerca el suport d'algun altre adult que et comprengui.

Al final sabràs que la vida té daltabaixos i que normalment entram a una etapa millor quan reconstruïm la nostra rutina amb il·lusions cap al futur, amb projectes, … sense recordar sempre els problemes ja passats.

Per xerrar més sobre aquest tema o qualsevol situació personal o familiar que et preocupi tens la meva porta sempre oberta: Marga Vallespir Hoeffler, orientadora.

   NOU CONCURS DE LEMES FOTOGRÀFICS!       

                 2n TRIMESTRE

LEMA: TOTS SOM ÚNICS. VISCA LA DIFERÈNCIA!

ENVIA LA TEVA FOTO ABANS DE DIA 21 DE MARÇ

Tots som únics i especials

no existeix ningú millor,

tots tenim un toc genial,

hem de ser com som.

Has de riure sense por

confiar, sentir-te bé,

quan ho facis tot el món

girarà al revés.

Realment necessitam imatges tan manipulades i distorsionades per agradar?
Les imatges trucades què ens volen dir? tu no ets perfecte? la perfecció és impossible?
No serien molt més agradables les dues imatges amb un somriure?

Per sort tots som únics i diferents en el caràcter, en les idees, en el nostre aspecte...
Creus que la nostra societat és massa exigent en la bellesa exterior, en el cos ideal, en el físic perfecte...?
És en realitat una pressió per vendre dietes, cremes, pastilles, cirugies...?
Ens deixam influir per la propaganda a l'hora de mirar-nos al mirall?
Què opines d'aquest vídeo?