SI ELS TEUS PARES DECIDEIXEN SEPARAR-SE

Si els teus pares decideixen separar-se el primer que pots fer per a ells i per a tu mateix és acceptar-ho, és una decisió de dos adults, un tema de parella, tu no ets el responsable, ni molt manco, el culpable.

Presenciar la separació dels pares és dolorós, sigui com sigui la situació, però et donam alguns consells que ben segur t'ajudaran.

No t'enfrontis tot sol als teus sentiments, cerca algú amb qui parlar, pot ser un familiar o un professor, contar amb un amic que ja hagi passat per aquesta experiència et pot recolzar.

Si et preocupa com la ruptura pot afectar la teva vida, no et guardis les inquietuds.

Troba un moment per contar als teus pares el que en penses.

Encara que et sembli que estan molt ocupats, és molt millor compartir les teves preocupacions que deixar augmentar l'angoixa.

La vida segueix, no posis la teva rutina en “pausa” mentre els teus pares es separen. Si mantens les teves activitats habituals, et serà més fàcil afrontar la nova situació. Fer esport i divertir-te amb els amics, també t'ajudarà a alliberar la tensió que dus a dins acumulada.

Els teus pares et continuaran estimant igual a tu, junts o separats, això no canviarà. Si el teu pare i la teva mare participen en la teva educació, continuaran fent-ho després de la separació. Per sort, la majoria dels pares intenten que el procés de separació sigui el més fàcil possible i desitgen que t'hi adaptis de forma ràpida i senzilla. Quasi sempre opten per una custòdia compartida, és a dir, repartir uns dies de la setmana entre tots dos i continuar decidint conjuntament els temes importants de la teva vida com la salut, els estudis, les activitats extraescolars...

Tindràs més temps per estar només amb el teu pare uns dies i amb la teva mare els altres i la relació serà diferent, t'hi acostumaràs aviat i ells també.

Si la ruptura suposa canviar de casa, de ciutat i d'institut, demana als teus pares que t'ho comuniquin amb temps i sinceritat per tu també fer-te a l'idea i organitzar les teves coses.

A vegades quan el pare i la mare realment volen separar-se se senten, després de fer-ho, més tranquils. D'altres, sofreixen sentiments de tristesa molt profunda, abandonament i desesperació. Si vius amb un pare o una mare molt enfadat o deprimit, pot ser una càrrega molt difícil de suportar, no ho afrontis tot sol, ell o ella necessitarà ajuda professional, comenta-ho amb un adult que conegui la situació per què contacti amb una organització especialitzada.

Potser descobreixis que el teu pare o la teva mare et necessita més que mai, però a vegades els adults s'acosten als seus fills com si fossin amics a qui comunicar els problemes i queixes. Potser tinguis la maduresa suficient, la paciència o el carinyo per donar-li una forta abraçada. Però si la exigència és massa forta i també sofreixes tu, no tinguis por a dir clarament que no estàs preparat, no ets el millor confident i cerca el suport d'algun altre adult que et comprengui.

Al final sabràs que la vida té daltabaixos i que normalment entram a una etapa millor quan reconstruïm la nostra rutina amb il·lusions cap al futur, amb projectes, … sense recordar sempre els problemes ja passats.

Per xerrar més sobre aquest tema o qualsevol situació personal o familiar que et preocupi tens la meva porta sempre oberta: Marga Vallespir Hoeffler, orientadora.